Salut mental adolescent en alerta

Ansietat i depressió no deixen de créixer

Què està passant amb els nostres joves?

Sabies que tres de cada quatre problemes de salut mental comencen abans dels 18 anys? L’OMS avisa que l’ansietat i la depressió entre adolescents s’han disparat un 75% en els últims 25 anys. I, sincerament, com a mares i pares això espanta una mica…

L’adolescència és com una muntanya russa amb corbes emocionals, crits imprevistos i dies en què tot sembla anar bé… fins que no. Però no és només una etapa de canvis hormonals: també és un moment de construcció de la personalitat i per tant un moment crític pel benestar mental.

L’adolescència: un procés de construcció i “deconstrucció”

Aquesta etapa no és només aquella en què comencen a vestir com si fossin d’un altre planeta, o et contesten amb un “jo què sé” a tot. És el moment en què estan buscant qui són. I sovint, això vol dir fer exactament el contrari del que els hem ensenyat. No és res personal (encara que a vegades ho sembli 😬).

Pot ser desesperant veure com aquell nen o nena que fins fa quatre dies et seguia a tot arreu com una ombra, dient-te a tot hora “mira’m mama!” de sobte comença a allunyar-se i a imitar-ho tot del seu grup d’amics i amigues: com parlen, com vesteixen, com es mouen… però en realitat s’estan descobrint i provant diferents màscares per veure quina els encaixa.

Posar límits sense perdre el cap (ni la paciència 🧘‍♀️)

Entendre què els passa no vol dir deixar-los fer el que vulguin. Ara més que mai necessiten límits. És com si estiguessin demanant que els marquem el camí… tot i que ens ho discuteixin cada vegada.

Els límits no són una guerra, són una brúixola. I sí, es poden posar amb afecte i sentit de l’humor (tot i que a vegades l’humor ens vingui justet…).

El cervell adolescent: una obra a mig fer

Segons la neurociència, el cervell adolescent no madura tot alhora. El sistema límbic, que gestiona les emocions i les respostes a recompenses, es desenvolupa abans que el còrtex prefrontal, que regula el pensament racional, la planificació i el control d’impulsos.

Aquesta part del cervell continua desenvolupant-se fins als 25 anys. Això explica per què els adolescents poden tenir dificultats per controlar impulsos, prendre decisions a llarg termini o avaluar riscos de forma realista.

Degut a la maduració primerenca del sistema límbic, els adolescents tendeixen a buscar situacions estimulants o intenses (emocionalment o socialment), ja que el seu sistema de recompensa és més actiu.

Imaginem que el seu cervell és una casa en construcció. Tenen el menjador (les emocions) molt ben decorat, però l’habitació del seny (la que controla els impulsos) encara està en obres.

Això explica per què busquen emocions fortes, viuen tot com si fos un drama de pel·lícula i, de vegades, prenen decisions que ens deixen amb els ulls com a plats. No és que ens vulguin fer enfadar: és que literalment, encara no tenen totes les eines.

Quan cal preocupar-nos?

Els canvis d’humor són normals. Ara bé, si veus que:

  • Estan tristos o irritables gairebé tot el temps
  • Es tanquen a l’habitació i no volen saber res de ningú
  • No dormen bé o dormen massa
  • Canvien la manera de menjar (massa o gairebé res)
  • Baixen el rendiment escolar
  • Fan comentaris negatius sobre ells mateixos…

… potser cal fer una pausa i preguntar-nos si necessiten més ajuda de la que podem oferir a casa.

Què hi podem fer des de casa?

Sense voler, a vegades pensem que això “són coses de l’edat”. Però no. Si el malestar dura, cal actuar. Aquí tens 6 idees que poden ajudar a prevenir l’ansietat i la depressió en adolescents:

1. Espai per parlar (de debò)

Escoltar sense jutjar, ni corregir, ni donar la lliçó. A vegades només volen saber que estem allà, sense pressa ni pressió.

2. Autoestima en construcció

Celebrem els esforços, no només les notes. Recordem-los que no han de ser perfectes per ser estimats.

3. Aprendre a gestionar l’estrès

Els podem ajudar a descobrir eines com l’activitat física, la música, l’art o el mindfulness. També val mirar una peli junts sense fer preguntes incòmodes.

4. Xarxes socials: amb moderació i criteri

No es tracta de prohibir, sinó d’ensenyar. Ajudem-los a fer un ús crític (al nostre article sobre això et donem algunes eines: Lús d’internet i les xarxes socials ), i establim espais sense pantalles on puguem estar junts.

5. Dormir i menjar bé (que no és tan fàcil com sembla)

Sabem que costa, però dormir i menjar de manera saludable són dos bàsiques que marquen la diferència emocional.

6. Donar exemple (aquí ve la part difícil)

Si nosaltres també gestionem bé les emocions, demanem ajuda quan cal i no ens exigim ser perfectes, els estem mostrant com cuidar-se.

L’acompanyament conscient: el veritable superpoder

Educar adolescents pot ser tot un repte, però també una gran oportunitat. No cal ser famílies perfectes, només presents i disposades a escoltar, comprendre i posar límits amb amor. I si el malestar persisteix, no dubtem: demanar ajuda professional és un acte de responsabilitat, no una derrota.

Per saber-ne més sobre salut mental adolescent:

Si vols aprofundir una mica més, entendre millor què passa dins el cervell adolescent o buscar eines pràctiques per acompanyar els teus fills i filles, aquí tens alguns recursos útils i actualitzats:

  • Guia de l’OMS sobre salut mental juvenil Fitxa informativa oficial de l’Organització Mundial de la Salut amb dades clau sobre la salut mental en adolescents a nivell global. Una referència molt útil per entendre el context i els reptes que tenim al davant.

Algunes fonts:

Guia de l’OMS sobre salut mental juvenil

Steinberg, L. (2008). “A Social Neuroscience Perspective on Adolescent Risk-Taking.” Developmental Review.

Harvard University – Center on the Developing Child

Giedd, J. N. (2004). “Structural magnetic resonance imaging of the adolescent brain” (Annals of the New York Academy of Sciences).